Se acabo lo que se daba

Be, despres de gairebé una setmana currant ja hem assumit que les vacances s'han acabat ;-(((

Ara toca pair el viatge i fer l'àlbum que trigarà una mica... Però ja us ensenyarem mes fotos (si voleu, que despres em dieu que soc una pesada!)

I el millor de tot... preparar el de l'any vinent!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ;-)

Petons

L'any 2009 ens veiem a http://objectiujapo.blogspot.com/

Nevat de Pastoruri

Avui hem anat al nevat de Pastoruri, la glacera mes accessible des de Huaraz.

Despres de fer algunes aturades per veure unes plantes que nomes estan aqui al Peru rares rares rares i una minifont d'aiguaa finaaa d'agullaa arribem al Pastoruri i oh dolor, un cartell ja ens avisa del que ens espera....

La veritat, per pujar hi ha camins mes curts, pero ja sabeu com es la Julia, com mes empinada (ejem) mes li agrada XDDDD

Aqui teniu la nostra Julia Cadiach fent el K2:

I aqui els nostres herois fent el seu primer 5000 (la foto es abans de pujar, pero per la historieta quedava millor aixi)

I dema.... cap a Lima! aixo s'acaba pipoooool!!!!!! (ooooh siiiiii ja estic pensant en el llit de casa, de mida estandard......)

nota de l'autor (o autor el notas): els llits no fan ni 1.70 i has de dormir travessat amb els peus fora

Huaraz- la Cordillera blanca i la Cordillera negra

Be, un cop arribats de la selva i despres d´un dia de trasllat passant per Lima, arribem a Huaraz, una ciutat que va ser devastada en el 96% a l´any 1970 per un terratremol i que ara ja torna a tenir una activitat normal.

Aqui es on es troben els pics mes alts de Peru, i el tercer mes alt de tots els andes, el Nevado Huascaran, de 6768m. La nostra idea era fer cim i plantar la senyera catalana, pero no voliem deixar malament a tots els muntanyencs que venen per aqui... Aixi que vam anar al llac Llanganuco, amb aigues cristalines! I com no, el Jordi diu i perque no baixem al riu per anar d´un llac a l´altre? Aixi que vam comencar a travessar els petits rius per les pedretes i clar, algu havia de caure a l´aigua... I em va tocar a mi (julia) aixi que tot el dia amb un peu xop que hi farem!

Al arribar a l´hotel hem notat les panxes una mica fluixetes, em sembla que alguna cosa ens ha sentat malament... Aixi que dema ens tocara relax, que no sigui que haguem de correr en busca d´algun lavabo!!

Puerto Maldonado-- La selva

Aixo de Peru es impressionant! Viatges una hora en avio i estas al mig de la selva amb un paisatge totalment diferent!!!
Ens vam allotjar en un "ressort" al mig de la selva i nomes arribar ja vam anar a veure la illa dels micos. Una passada! Hi havia micos de moltes especies diferents i venien a buscar menjar fins i tot un d'ells es va pujar al cap de l'Alejandro un murciano que vam coneixer al ressort.

A la nit vam anar a veure caimans, perque per la nit es veuen facilment pel reflexe dels ulls. Vam anar pujant en barca pel riu Madre de Dios una estona i tot i que caimans no en vam veure gaires vam estar baixant amb la barqueta sense motor i sentint la selva i els seus sorolls i va ser impressionant!

Al dia següent Gamitana river, un petit riu que dessemboca al Madre de Dios i que haviem de baixar de la barca de vegades per poder fer avancar el bot! Alla vam estar pescant tot i que res de res! Alla no hi havia peixos ni piranyes ni res, aixi que ens vam banyar al riu.

Les habitacions del ressort eren cabanyes fetes de fusta i amb mosquiteres a totes les parets. Se suposa que no havien d'entrar bitxos, pero aixo es el que ens vam trobar a la dutxa! UNA TARANTULA!!! quin ginye !!!!

Alla al mig de la selva no hi ha molta cosa per fer per la nit, i menys quan a les 10 tanquen la llum... Aixi que l´unic que podiem fer era fotre unes risses amb quatre metges murcians tarats que vam coneixer i una parella d´holandessos. (Para que luego digais que no decimos nada de vosotros en el blok, con k ;-)

L´ultim dia vam anar a la cocha perdida, una bassa al mig de la selva on vam poder veure tortugues, caimans, diferents ocells i fins i tot una anaconda de 7 metres!!!

Poutpurri de fotos...

Be, avui ha sigut un dia de relax total, aixi que com que no hem fet fotos, pengem unes quantes de les que hem anat fent durant el viatge i que no haviem publicat...

Tipon i Pikillakta

Despres del Machu Picchu i les excursions que vam fer alla que ens van deixar una mica baldats necessitavem un dia una mica mes de relax.

Tot i que ens ha costat trobar la parada del colectivo perque aqui a Peru tothom et diu una cosa diferent quan preguntes, al final hem aconseguit pujar en direcció Tipon. Alla hi ha unes terrasses agricoles inques que encara conserven tot els sistemes de rec originals.
L'aigua encara segueix fluint pels canals i les fonts i es molt xulo!

Despres de menjar-nos un cui, perque Tipon es la seu d'aquest plat i tots els peruans van alla per menjar-lo, hem tornat a agafar un bus direccio Pikillakta, unes runes pre-inques del que va ser un poblat de mes de 10.000 habitants.

De tornada hem hagut d'esperar una estoneta el bus, perque estavem al mig del no res i no passaven!! Al final hem aconseguit pujar a un i tornar a Cusco.

Julia

Machu Picchu

Sense comentaris...

Maras i Moray

Avui toca Maras i Moray. Terrasses d'experimentació agrícola ínques i salines d'origen incert i que encara estan en us.
De bon matí amb un "colectivo " fins al ramal de Maras, allí coincidim amb un francés i un alemay i acordem anar junts a fer la visita amb taxi als dos llocs.
Primer anem a Maras, unes curioses terrasses circulars on es diu que els inques experimentaven amb cultius per tal d'adapar-los adiferents alçades i característiques.

Amb una hora ho enllestim i seguim cap a les Salines de Moray, avui dia encara en us. Ara que ja començavem ha estar saturats de pedres ha estat un contrapunt molt interessant.

Després hem fet cap a Urubamba on hem dinant amb l'alemany profe d'esquí (Eric) i el francès cartògraf (Romain). Després de dinar cap a Ollantaitambo, on havíem d'agafar el tren cap a Aguas Calientes. Durant l'espera hem sopat, una amanideta de palta (alvocat), que ja tocava algo diferent a les sopes i les papas i arròs.

Finalment ha arribat el tren. Demà Machu Picchu ens espera!!!!!!!!!!!!

Jordi

Cuesco

Ja hem arribat a Cuesco, dic a Cusco!
Fa un parell de dies que hem arribat i podem resumir en dues coses: patejar i gastronomia.
Cusco es bastant guapa, molt turistica, i (com no) ja ens l'hem recorregut 300 vegades amunt i avall.
Aixo de Peru es molt dur, nomes fem que pujar i pujar. A mes, falta l'aire i ens cansem rapid. Be, jo (Jaume) em canso abans de sortir del hostel....
Hem fet una ruta per Pisaq, Tambopatay, Puka Pukara, Q'enko y Sacsahuaman (sexy woman pels gringos) y molt be, bastants pedrots ben col·locats...
Per la part gastronoma (la nostra preferida) hem anat al mercat i millor que les pedres. Ens hem fotut 6 sucs naturals variats una canya! El mercat es una passada, la gent esmorza el que venen, al costat dels pollastres: garitos de sopes de pollastre, al costat del peix: ceviche.... i al costat dels budells, no vam passar... hi havia un amb una destral destrossant una vaca!
I ahir vam fer un esforç per sopar i en comptes de gastar-nos els habituals 4-5sols per persona (1.5€) per un menu, vam provar un cuy (veure fotos) gastant-nos 40sols (10€) pels 3 uaaaauu
Aixo es un cuy al natural:

i aixo al forn mmmmmmmmm

Dema, cap al Machu Picchu!

Tiki tiki o Titi kaka?

Anem cap al llac Titicaca.
Ens embarquem en un vaixell cap a les illes Uros, les uniques illes artificials del llac. Estan fetes de totora, una especie de junco. Alla tot es bastant turistic i esta tot preparat per comprar souvenirs. Un cop alla i despres de veure les cases per dins totes fetes de totora ens pugem en una barqueta i passem a una altra de les illes, encara mes turistica que la primera.

2 hores i mitja mes tard ens plantem a la illa d'Amantani, on encara continuen vivint com fa 50 anys!! Despres de repartir-nos en families, anem cap a la casa... La casa esta feta d'adobe i el sostre de xapa. A la tarda pugem fins al temple de Pachatata, situat al cim de la muntanya (a 4150 m) La pujada sembla la processo de l'aigua de Sant Magi!! fins i tot tenim timbaler i flautista! Un cop a dalt veiem la posta de sol sobre el llac i tornem a baixar ja a les fosques perque en el poble no hi ha llum al carrer, nomes a les cases i es solar!! I despres de sopar toca turistada! Ens porten a tots els gringos (guiris per ells) a un local on ens vesteixen amb la roba tipica i ens fan ballar. Ens pensavem que ningu es vestiria pero quina es la nostra sorpresa quan entrem i som els unics sense vestir!
Despres d'una llarga nit amb pluja, que al tenir el sostre metalic semblava que estessim fora dormint... tornem a agafar el vaixell cap a Taquile, una altra de les illes del llac Titicaca. Ens deixen al port i em de pujar fins al poble, uns 20 minuts de pujadeta... Un cop al poble quina es la nostra sorpresa que a la placa del poble no hi ha res excepte coses per turistes... Pero ens n'adonem que hi ha molts nens pujant cap al cim de la muntanya, els hi preguntem on van i resulta que hi ha un concurs d'estels al cim de la muntanya aixi que fem cap alla!!! La veritat es que es super xulo perque esta tota l'escola del poble alla cadascu fent volar el seu estel i tots fets per ells mateixos. Despres d'una estona d'observar els nens dinem en un restaurant amb unes vistes impressionants i baixem un altre cop cap al port, de tornada cap a Puno.
I dema tenim 7 llargues hores fins a Cusco, pero ens espera el MachuPicchu
Julia

El Canó del Colca.......

Bé ara si que hem començat la immerssió en el Perú més autèntic. El resultat després de tres dies ha estat : alguna butllofa al peu, cruiximents generals, alguna llagueta on s'acaba l'esquena, diversos banys en piscines d'aigües termals, algun condor i el "soroche", Deu n'hi do!!!

Comencem doncs:

Dissabte 25 a les 6:30 agafavem el bus de l'estació d'Arequipa(2325m), i en cinc hores ens plantavem a Cabanaconde(3267m) últim poble on es pot arribar en automòbil abans d'adentrar-nos al canó del Colca. Tot això després de superar un port de més de 5000 m. Durant el viatge varem parlar amb diferents persones de la zona sobre que podiem fer... Al final varem anar a dinar al local d'un que ens va dir que valia la pena estar un dia més i fer un circuit en cercle pel canó visitant diferents pobles on només s'hi arriba a peu o en mula.
A les 13:00 agafavem el camí de descens cap al riu, el paisatge espectacular haviem de baixar 1000 m de cop. Fins i tot varem veure un parell de condors. El descens va ser bastant dur es va allargar durant tres hores.
Un cop a baix varem travessar un pont penjant i amunt fins a Cosñirhua(2350m), passant per Sanb Juan de Chuccho(2150m). Vam passar la nit a Cosñirhua per què ens van dir que celebraven una festa popular en que netegen la sequia i el dipòsit, acompanyats de música mentre es posen fins al cul d'alcohol tots menys la canalla. Nosaltres varem arribar sobre les 17:30 i ens varem acomodar a la Casa Danilo en un ambient molt familiar i on varem coincidir amb dos francesos que s'estaran 18 mesos tombant... Bé mentres estavem prenent possesió del lloc ja veies passar la processó de gent cap a la plaça del poble que anaven ben torts.
Varem estar xerrant amb els francesos tot sopant. A la Júlia li surt la vena de mare tot sovint.... Tots són "monos". Després de sopar varem anar a la plaça del poble i l'espectacle era una mica estrany .... Uns ballant altres per terra, entre els quals àvies.
I a les 22:00 ja estavem dormint en una habitació molt acollidora.

Diumenge 26 a les 8:00 estavem esmorzant. Tot seguit vam emprendre la marxa cap a l'oasis de Sangalle(2050m), passant per Malata (2300m). A Sangalle hi varem arribar per dinar, ens varem banyar a la piscina, allò si que era vida. Després de dinar, el Jaume ja havia dit que ell a peu no pujava, ens varem trobar amb el senyor de les mules (Rafael), i a la Julia i a mi tampoc va costar gaire de convencer-nos per pujar al llom dels animals. L'ascensció va ser molt divertida. El punt de vista de la vall va canviar i la cosa quan les mules s'apropaven a les vores era de vertigen. A part la del Jaume era la jefa i la de la Julia i la meva es barallaven per la segona posició, amb el risc d'anar muntanya avall. Varem veure un parell de condors més!!!
Varem pujar en dues hores, va ser una passada!!!
Fins que no ens en varem anar a dormir no varem veure el resultat de les selles de muntar.... el cul escaldat!!!

Varem sopar amb els francesos i després vam prendre unes cerveses amb ells i un canadenc en una tenda de la Plaza de Armas de Cabanaconde, tot molt peruà!!!





Dilluns 27 a les 6:30 ja estavem esperant l'autobus a Cabanaconde que ens havia de dur a la Cruz del Condor, per poder observar aquests magnífics ocellots. A les 8:00 ja estavem posicionats`, però no van apareixer fins a les 9:00 quan allò ja bullia de turistes. El seu vol és majestuós, pugen del Canó i et passen fen-te la clenxa. Després varem agafar un altre bus fins a Chivay on varem dinar a la Plaça Major tot veient una trobada de pagesos. Després tocava relax a les Termes de Chivay amb aigües sulfuroses.



Finalment vam arribar a Arequipa al vespre.
A Arequipa vam coincidir amb un estrany personatge que es va "enchufar" al nostre taxi i va venir a l'hostal.

Jordi.

Arequipa

Aixo si que es guapo..... fa un temps acollonant i la ciutat esta molt xula.
Ens hem patejat el centre d'Arequipa, i hem vist el museu on esta "Juanita", una momia congelada... un timo vamos, una hora per veure a la juanita banana.
A mig mati hem parat per beure un matesito de COCA! un altre timo, aigua calenta amb gust a herba verda i ja esta (jo crec que ens han posat fulles de llaurer per donar-nos el cambiazo). El millor, el lloc, un bareto amb vistes a la Plaza de Armas que estava plena de grups folclorics.




Pero el mes impressionant es el convent de santa Catalina, amb uns colors que gairebe fa que se'ns acabi la tarja de la camara de fotos, perque cada raco era per retratar-ho.







Dema ens anem al Cano del Colca i volem fer nit a Sangalle. Sortim a les 5 del mati si els del hostel ens deixen dormir, perque aixo es guirilandia, ple d'anglesos borratxos amb la musica a tope. I ja se sap... si no puedes con tu enemigo, unete a ellos!

Jaume