Ens embarquem en un vaixell cap a les illes Uros, les uniques illes artificials del llac. Estan fetes de totora, una especie de junco. Alla tot es bastant turistic i esta tot preparat per comprar souvenirs. Un cop alla i despres de veure les cases per dins totes fetes de totora ens pugem en una barqueta i passem a una altra de les illes, encara mes turistica que la primera.
2 hores i mitja mes tard ens plantem a la illa d'Amantani, on encara continuen vivint com fa 50 anys!! Despres de repartir-nos en families, anem cap a la casa... La casa esta feta d'adobe i el sostre de xapa. A la tarda pugem fins al temple de Pachatata, situat al cim de la muntanya (a 4150 m) La pujada sembla la processo de l'aigua de Sant Magi!! fins i tot tenim timbaler i flautista! Un cop a dalt veiem la posta de sol sobre el llac i tornem a baixar ja a les fosques perque en el poble no hi ha llum al carrer, nomes a les cases i es solar!! 
I despres de sopar toca turistada! Ens porten a tots els gringos (guiris per ells) a un local on ens vesteixen amb la roba tipica i ens fan ballar. Ens pensavem que ningu es vestiria pero quina es la nostra sorpresa quan entrem i som els unics sense vestir! 
Despres d'una llarga nit amb pluja, que al tenir el sostre metalic semblava que estessim fora dormint... tornem a agafar el vaixell cap a Taquile, una altra de les illes del llac Titicaca. Ens deixen al port i em de pujar fins al poble, uns 20 minuts de pujadeta... Un cop al poble quina es la nostra sorpresa que a la placa del poble no hi ha res excepte coses per turistes... Pero ens n'adonem que hi ha molts nens pujant cap al cim de la muntanya, els hi preguntem on van i resulta que hi ha un concurs d'estels al cim de la muntanya aixi que fem cap alla!!! La veritat es que es super xulo perque esta tota l'escola del poble alla cadascu fent volar el seu estel i tots fets per ells mateixos.
Despres d'una estona d'observar els nens dinem en un restaurant amb unes vistes impressionants i baixem un altre cop cap al port, de tornada cap a Puno. 
I dema tenim 7 llargues hores fins a Cusco, pero ens espera el MachuPicchu
Julia
I despres de sopar toca turistada! Ens porten a tots els gringos (guiris per ells) a un local on ens vesteixen amb la roba tipica i ens fan ballar. Ens pensavem que ningu es vestiria pero quina es la nostra sorpresa quan entrem i som els unics sense vestir! Despres d'una llarga nit amb pluja, que al tenir el sostre metalic semblava que estessim fora dormint... tornem a agafar el vaixell cap a Taquile, una altra de les illes del llac Titicaca. Ens deixen al port i em de pujar fins al poble, uns 20 minuts de pujadeta... Un cop al poble quina es la nostra sorpresa que a la placa del poble no hi ha res excepte coses per turistes... Pero ens n'adonem que hi ha molts nens pujant cap al cim de la muntanya, els hi preguntem on van i resulta que hi ha un concurs d'estels al cim de la muntanya aixi que fem cap alla!!! La veritat es que es super xulo perque esta tota l'escola del poble alla cadascu fent volar el seu estel i tots fets per ells mateixos.
Despres d'una estona d'observar els nens dinem en un restaurant amb unes vistes impressionants i baixem un altre cop cap al port, de tornada cap a Puno. I dema tenim 7 llargues hores fins a Cusco, pero ens espera el MachuPicchu
Julia
El descens va ser bastant dur es va allargar durant tres hores.
Vam passar la nit a Cosñirhua per què ens van dir que celebraven una festa popular en que netegen la sequia i el dipòsit, acompanyats de música mentre es posen fins al cul d'alcohol tots menys la canalla. Nosaltres varem arribar sobre les 17:30 i ens varem acomodar a la Casa Danilo en un ambient molt familiar i on varem coincidir amb dos francesos que s'estaran 18 mesos tombant... Bé mentres estavem prenent possesió del lloc ja veies passar la processó de gent cap a la plaça del poble que anaven ben torts.
Després de sopar varem anar a la plaça del poble i l'espectacle era una mica estrany .... Uns ballant altres per terra, entre els quals àvies.
