Se acabo lo que se daba

Be, despres de gairebé una setmana currant ja hem assumit que les vacances s'han acabat ;-(((

Ara toca pair el viatge i fer l'àlbum que trigarà una mica... Però ja us ensenyarem mes fotos (si voleu, que despres em dieu que soc una pesada!)

I el millor de tot... preparar el de l'any vinent!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ;-)

Petons

L'any 2009 ens veiem a http://objectiujapo.blogspot.com/

Nevat de Pastoruri

Avui hem anat al nevat de Pastoruri, la glacera mes accessible des de Huaraz.

Despres de fer algunes aturades per veure unes plantes que nomes estan aqui al Peru rares rares rares i una minifont d'aiguaa finaaa d'agullaa arribem al Pastoruri i oh dolor, un cartell ja ens avisa del que ens espera....

La veritat, per pujar hi ha camins mes curts, pero ja sabeu com es la Julia, com mes empinada (ejem) mes li agrada XDDDD

Aqui teniu la nostra Julia Cadiach fent el K2:

I aqui els nostres herois fent el seu primer 5000 (la foto es abans de pujar, pero per la historieta quedava millor aixi)

I dema.... cap a Lima! aixo s'acaba pipoooool!!!!!! (ooooh siiiiii ja estic pensant en el llit de casa, de mida estandard......)

nota de l'autor (o autor el notas): els llits no fan ni 1.70 i has de dormir travessat amb els peus fora

Huaraz- la Cordillera blanca i la Cordillera negra

Be, un cop arribats de la selva i despres d´un dia de trasllat passant per Lima, arribem a Huaraz, una ciutat que va ser devastada en el 96% a l´any 1970 per un terratremol i que ara ja torna a tenir una activitat normal.

Aqui es on es troben els pics mes alts de Peru, i el tercer mes alt de tots els andes, el Nevado Huascaran, de 6768m. La nostra idea era fer cim i plantar la senyera catalana, pero no voliem deixar malament a tots els muntanyencs que venen per aqui... Aixi que vam anar al llac Llanganuco, amb aigues cristalines! I com no, el Jordi diu i perque no baixem al riu per anar d´un llac a l´altre? Aixi que vam comencar a travessar els petits rius per les pedretes i clar, algu havia de caure a l´aigua... I em va tocar a mi (julia) aixi que tot el dia amb un peu xop que hi farem!

Al arribar a l´hotel hem notat les panxes una mica fluixetes, em sembla que alguna cosa ens ha sentat malament... Aixi que dema ens tocara relax, que no sigui que haguem de correr en busca d´algun lavabo!!

Puerto Maldonado-- La selva

Aixo de Peru es impressionant! Viatges una hora en avio i estas al mig de la selva amb un paisatge totalment diferent!!!
Ens vam allotjar en un "ressort" al mig de la selva i nomes arribar ja vam anar a veure la illa dels micos. Una passada! Hi havia micos de moltes especies diferents i venien a buscar menjar fins i tot un d'ells es va pujar al cap de l'Alejandro un murciano que vam coneixer al ressort.

A la nit vam anar a veure caimans, perque per la nit es veuen facilment pel reflexe dels ulls. Vam anar pujant en barca pel riu Madre de Dios una estona i tot i que caimans no en vam veure gaires vam estar baixant amb la barqueta sense motor i sentint la selva i els seus sorolls i va ser impressionant!

Al dia següent Gamitana river, un petit riu que dessemboca al Madre de Dios i que haviem de baixar de la barca de vegades per poder fer avancar el bot! Alla vam estar pescant tot i que res de res! Alla no hi havia peixos ni piranyes ni res, aixi que ens vam banyar al riu.

Les habitacions del ressort eren cabanyes fetes de fusta i amb mosquiteres a totes les parets. Se suposa que no havien d'entrar bitxos, pero aixo es el que ens vam trobar a la dutxa! UNA TARANTULA!!! quin ginye !!!!

Alla al mig de la selva no hi ha molta cosa per fer per la nit, i menys quan a les 10 tanquen la llum... Aixi que l´unic que podiem fer era fotre unes risses amb quatre metges murcians tarats que vam coneixer i una parella d´holandessos. (Para que luego digais que no decimos nada de vosotros en el blok, con k ;-)

L´ultim dia vam anar a la cocha perdida, una bassa al mig de la selva on vam poder veure tortugues, caimans, diferents ocells i fins i tot una anaconda de 7 metres!!!

Poutpurri de fotos...

Be, avui ha sigut un dia de relax total, aixi que com que no hem fet fotos, pengem unes quantes de les que hem anat fent durant el viatge i que no haviem publicat...

Tipon i Pikillakta

Despres del Machu Picchu i les excursions que vam fer alla que ens van deixar una mica baldats necessitavem un dia una mica mes de relax.

Tot i que ens ha costat trobar la parada del colectivo perque aqui a Peru tothom et diu una cosa diferent quan preguntes, al final hem aconseguit pujar en direcció Tipon. Alla hi ha unes terrasses agricoles inques que encara conserven tot els sistemes de rec originals.
L'aigua encara segueix fluint pels canals i les fonts i es molt xulo!

Despres de menjar-nos un cui, perque Tipon es la seu d'aquest plat i tots els peruans van alla per menjar-lo, hem tornat a agafar un bus direccio Pikillakta, unes runes pre-inques del que va ser un poblat de mes de 10.000 habitants.

De tornada hem hagut d'esperar una estoneta el bus, perque estavem al mig del no res i no passaven!! Al final hem aconseguit pujar a un i tornar a Cusco.

Julia

Machu Picchu

Sense comentaris...

Maras i Moray

Avui toca Maras i Moray. Terrasses d'experimentació agrícola ínques i salines d'origen incert i que encara estan en us.
De bon matí amb un "colectivo " fins al ramal de Maras, allí coincidim amb un francés i un alemay i acordem anar junts a fer la visita amb taxi als dos llocs.
Primer anem a Maras, unes curioses terrasses circulars on es diu que els inques experimentaven amb cultius per tal d'adapar-los adiferents alçades i característiques.

Amb una hora ho enllestim i seguim cap a les Salines de Moray, avui dia encara en us. Ara que ja començavem ha estar saturats de pedres ha estat un contrapunt molt interessant.

Després hem fet cap a Urubamba on hem dinant amb l'alemany profe d'esquí (Eric) i el francès cartògraf (Romain). Després de dinar cap a Ollantaitambo, on havíem d'agafar el tren cap a Aguas Calientes. Durant l'espera hem sopat, una amanideta de palta (alvocat), que ja tocava algo diferent a les sopes i les papas i arròs.

Finalment ha arribat el tren. Demà Machu Picchu ens espera!!!!!!!!!!!!

Jordi

Cuesco

Ja hem arribat a Cuesco, dic a Cusco!
Fa un parell de dies que hem arribat i podem resumir en dues coses: patejar i gastronomia.
Cusco es bastant guapa, molt turistica, i (com no) ja ens l'hem recorregut 300 vegades amunt i avall.
Aixo de Peru es molt dur, nomes fem que pujar i pujar. A mes, falta l'aire i ens cansem rapid. Be, jo (Jaume) em canso abans de sortir del hostel....
Hem fet una ruta per Pisaq, Tambopatay, Puka Pukara, Q'enko y Sacsahuaman (sexy woman pels gringos) y molt be, bastants pedrots ben col·locats...
Per la part gastronoma (la nostra preferida) hem anat al mercat i millor que les pedres. Ens hem fotut 6 sucs naturals variats una canya! El mercat es una passada, la gent esmorza el que venen, al costat dels pollastres: garitos de sopes de pollastre, al costat del peix: ceviche.... i al costat dels budells, no vam passar... hi havia un amb una destral destrossant una vaca!
I ahir vam fer un esforç per sopar i en comptes de gastar-nos els habituals 4-5sols per persona (1.5€) per un menu, vam provar un cuy (veure fotos) gastant-nos 40sols (10€) pels 3 uaaaauu
Aixo es un cuy al natural:

i aixo al forn mmmmmmmmm

Dema, cap al Machu Picchu!